El comiat

No ens agrada enunciar-ho, però tanquem el blog. Ha sigut una experiència molt bona i inoblidable ja que he après bastant sobre les plantes carnívores i he ampliat el meu coneixement sobre les plantes carnívores alhora que hem pogut explicar i difondre aquest coneixement a tots aquells que heu seguit el nostre blog; només dir-vos que moltes gràcies. Mentre desfruitàvem realitzant aquest blog, hem practicat per si en algun futur volem fer un blog, ja que personalment no n’havia fet mai i m’ha resultat força interessant. Pel que fa a coneixements sobre les plantes carnívores, dir que no m’hauria arribat mai a imaginar la quantitat de tipus que hi ha i sobretot per la seva utilitat ja que és molt variada i important.
Per finalitzar, agrair a tots els que us heu interessat pel nostre blog i desitjar-vos molt bona sort.

Maria Moreno

Tanquem el blog

Desgraciadament, és veritat, tanquem el blog perquè s'acaba el curs. Cal dir que mai abans havia escrit un blog, i que per tant perdoneu els errors que hagi pogut cometre. Ha sigut una experiencia nova i divertida, en la que espero que hagueu après tant com jo sobre les plantes carnívores, que m'agraden molt desde petit però de les quals no tenia molts coneixements. Us recomano que vosaltres també creeu els vostres propis blogs, ja que així coneixereu molta gent amb les vostres mateixes inquietuds i que us podran ajudar. És divertit i ensenyareu moltes coses interessants als seguidors del vostre blog.
Per últim m'agradaria despedir-me de tots vosaltres,de tots aquells que heu seguit el nostre blog. Gràcies.
Víctor de la Mora.

Biblioteca de llibres sobre les plantes carnívores

A continuació citaré una sèrie de llibres que hi ha sobre les plantes carnívores. I com a curiositat, dir que només hi ha dos llibres escrits en castellà.


"El Gran Libro de las Plantas Carnívoras", de Gerard Blondeau. (2004)

Tapa dura i 156 pàgines. El primer llibre sobre plantes carnívores que es va publicar en castellà; descriu els diferents tipus de paranys, mètodes de cultiu, fabricació d'hivernacles casolans, i fitxa de 50 varietats de plantes. No és cap meravella, però no està malament per a començar.

"Plantas Carnívoras. Clasificación, origen, cultivo y plagas", de Marcel Lecoufle. (2007)

Coberta de cartró i 127 pàgines. És el segon llibre publicat en castellà. Molt més complet que l'anterior quant a informació de necessitats de cultiu i fotografies de les diferents plantes, però pitjor en quant a descripció dels tipus de paranys i sistemes de cultiu.

"The Savage Garden", de Peter D'Amato. (1998)

Coberta de cartró i 314 pàgines. Té tota la informació que puguis necessitar sobre qualsevol espècie de carnívores, molt ben organitzada i amb centenars de fotografies en color. L'únic problema és que està escrit en anglès i costa molt d'entendre.

"Carnivorous Plants of the World", de James i Patricia Pietropaolo. (1986. Edició del 2001)

Coberta de cartró i 206 pàgines. Està molt complet en quant a informació però fallen les fotografies. Només té un parell de pàgines centrals amb fotos en color, la resta del llibre són dibuixos en blanc i negre. Això sí, els dibuixos representen de forma clara els processos de reproducció i l'anatomia de cada espècie.

"Gardening with Carnivores", de Nick Romanowski. (2002)

Coberta de cartró i 106 pàgines. Fotos en color. Llibre dedicat exclusivament a Sarracenias. Imprescindible si les Sarracenias són les teves favorites.

"Carnivorous Plants of the United States and Canada", de Donald E. Schnell. (1976. Edició del 2002)

Tapa dura i 468 pàgines. Aprofundeix referent a Sarracenias, Droseras i Pinguiculas, però no parla de Nepenthes ni Cephalotus, és a dir, per a gent que vulgui saber més coses sobre les Nepenthes i el Cephatolus que llegeixi un altre llibre.

"Carnivorous Plants of Australia (Volume 3)", de Allen Lowrie. (1998)

Tapa dura i 288 pàgines. Aquest llibre és més aviat una guia sobre les diferents varietats de Droseras, ja que no presta tot just atenció a la resta d'espècies. Ni tan sols nomena a les Sarracenias. Està bé si vols saber-lo tot sobre les Droseras. La resta d'espècies estan en els toms 1 i 2.

"Carnivorous Plant Newsletter", de la Sociedad Internacional de Plantes Carnívores (ICPS).

Revista de 31 pàgines. Aquest és l'exemplar de març de 2004. Aquesta revista només es pot aconseguir fent-se soci de la ICPS. Una vegada que ets soci (25$ a l'any), la revista te l'envien de forma gratuïta al teu domicili. Conté articles sobre els últims descobriments en el món de les plantes carnívores.

Maria Moreno

Manteniment de les plantes carnívores

Classificació de Plantes carnívores

Les Plantes carnívores es poden dividir grosso modo en carnívores de clima tropical i carnívores de clima no tropical.

• Carnívores tropicals: Nepenthes, Caphalotus, Pinguicula ... Són més difícils de conrear perquè necessiten una humitat alta i temperatura càlida. Els terraris són llocs ideals per a elles.

• Carnívores no tropicals: Dionaea, Sarracenia, Darlingtonia, Drosera, algunes Pinguicula, Utricularia vulgaris ... Viuen a l'aire lliure en zones on els hiverns són freds (no massa). Són plantes que passen per un període de letargia a l'hivern. En jardins aquàtics o pantanosos van molt bé.

Aclimatació

Quan compres una planta carnívora i la fiques a casa, es produeix un xoc fins que aconsegueix aclimatar-se a la seva nova ubicació.El millor és posar-la en principi en un terrari (alta humitat i caloreta) o en una carcassa de fusta cobert amb un plàstic transparent o alguna cosa semblant. De tant en tant, convé treure la planta durant uns minuts per airejar, però no al sol directe. Després d'un mes ja podràs treure-li la bossa o terrari i tractar-la normalment.

Tot això no és imprescindible, però ajuda a l'aclimatació, especialment quan la planta és delicada i feble.

Llum

Les Plantes carnívores necessiten força llum.Les trampes oferiran colors més vius amb més llum. Per exemple, en laDionaea són més vermelles.

Els convé almenys 5 hores de raigs del sol directe a les següents espècies: Dionaea, Sarracenia, Heliamphora, Pinguicula, Cephalotus i Darlingtonia. Això sí, el sol del matí, entre les 8 AM i les 12 PM, quan no és tan forta. A Drosophyllum li agrada molt més sol que a les anteriors.

Nepenthes i Drosera no volen sol directe perquè es poden cremar les trampes. Per tant, una llum difuminada amb filtres tipus làmines ondulades de PVC, vidres ... serà el millor.

És preferible la llum solar natural a l'artificial, però aquesta última també s'utilitza, per exemple, en terraris.

Temperatura

De nou, els requeriments de temperatura varien d'unes espècies a altres, depenent de si és d'origen tropical o no.

Dioneu i Sarracenia necessiten passar uns mesos hivernant, amb temperatura freda inferiors a +5 º C. Si no hivernen, a la primavera brotarían dèbilment i acabarien morint.

La hivernació es pot fer a l'aire lliure o ficant la planta a la nevera.

A l'aire lliure sempre que el clima sigui fred amb hiverns en què durant el dia la temperatura oscil.la entre -10 º C i +5 º C. Al jardí s’enterrarien els testos a terra o posant sobre el substrat escorces de pi o molsa sec. També és possible posar els testos en un porxo o en un balcó, sense aigua al plat i protegida del sol directe.

En qualsevol cas, el més habitual és posar Dionaeas i Sarracenia a la nevera, on tindran una temperatura al voltant de +3 o +4 º C.

Dues setmanes abans de posar, polvoritza amb fungicida apropiat i rega molt poc.Passades les dues setmanes comprova que no tingui massa aigua temptejant el pes, i polvoritza una altra vegada amb fungicida per als fongs. Finalment, es fica en una bossa de plàstic hermètica i es posa a la part més baixa del refrigerador.

Setmanalment revisa que no es congeli el substrat, ja que tendeix a això, i que no es formin fongs. De tant en tant s'ha d'obrir la bossa perquè es ventili la planta fins que arribi la primavera.

La planta es manté hivernant uns 3 o 4 mesos. Sarracenia purpurea necessita 5 mesos.

Drosera, Nepenthes, Cephalotus, Heliamphora i algunes Pinguicula són plantes tropicals que no aguanten el fred i per tant, mai han d'estar per sota de +5 º C. Tampoc aguanten la calor extrem. Hi ha Pinguicula i Drosera de clima temperat que suporta les gelades.

Darlingtonia resisteix gelades febles i és perfecta per a exterior.

Drosophyllum també sobreviu a les gelades. És autòctona del Clima Mediterrani i al sol al jardí viu molt bé.

Substrats per a Plantes carnívores

Com en el seu hàbitat natural viuen en sòls molt pobres en nutrients, el substrat dels tests també ha de ser pobre. En una terra normal per plantes d'interior les arrels es cremarien per les sals minerals que conté. El esfagnes és el millor substrat per a Plantes carnívores. Es tracta d'un tipus de molsa en semidescomposicion; seu pH és àcid, pobre en nutrients, airejat, esponjós i amb gran capacitat per retenir aigua. S'empra sol o barrejat amb sorra.

Reg

L'aigua de l'aixeta sol contenir massa impureses ( conté molts carbonats i bicarbonats). Si l'has fet servir durant un temps, canvia el substrat per un altre de fresc ja que s'haurà alcalinitzat. El més recomanable és utilitzar aigua destil·lada.

Gairebé totes les plantes carnívores es reguen pel "mètode de la safata" en lloc de tirar l'aigua des de dalt, com es fa amb la majoria de les plantes d'interior.Consisteix a posar el test dins d'un recipient o plat fondo amb 2 o 3 centímetres d'aigua destil·lada perquè es mantingui humida la planta. El substrat fa d'esponja. És com imitar la vida al pantà. Es tenen que regar més o menys depenent si són plantes de clima tropical o no tropical.

Humitat

Nepenthes és la que més humitat en l'aire precisa, i com li falti, les gerres s'assecaran. Un terrari tipus aquari o un recipient semblant, és un lloc ideal per Nepenthes. Dionaea, Sarracenia, Nepethes, Pinguicula, Cephalotus ... totes volen molta humitat ambiental. La que menys necessita és la ibèrica Drosophyllum.

Alimentació

L'hàbitat en què viuen les Plantes carnívores són llocs pantanosos on escasseja el Nitrogen per les arrels. Això va desembocar al llarg d'un procés evolutiu en el desenvolupament de mecanismes de captura d'animals, principalment insectes.

menjar és més útil durant les èpoques de major creixement. Si no tenen preses, les carnívores utilitzen només l'aliment fabricat per la fotosíntesi, com qualsevol altra planta, però creixen més lentament i produeixen menys llavors.

Les millors són mosques, aranyes, formigues petites, mosquits i papallones.

En el cas de la Dionaea (Venus atrapamosques) la boca romandrà tancada 1 o 2 setmanes després de la captura. Quan s'obri, retira amb una pinça les restes de insecte que quedin. Després de 2 o 3 àpats aquesta boca morirà. Talla-des de la base per evitar fongs. Amb 2 insectes al mes és suficient.

No s'ha de jugar a provocar el tancament de les trampes de la Dionaea sense que tingui un insecte dins, ja qye han de fer un gran esforç per al tancament a canvi de res. Tampoc els hi tens que donar insectes molt grans perquè possiblementla trampa morirà.

Víctor de la Mora

plantes_carnivoresCMC

Aquest powerpoint que em realitzat respon de manera didàctica totes les preguntes que et pots fer sobre les plantes carnívores

Vídeo de les famílies de les plantes carnívores

Glossari plantes carnívores

plantes_c..